(...)
cendres a l'horitzó
de vermell vertical
i un blues verbal
que m'ajuda a articular
la llengua, suau,
suau, suor.
De nit i endins,
que la ciutat és una
i sola i es pinta
i balla, aquest jazz
dissonant que queda penjat
en el darrer acord
de la matinada.
(Edgar Almany)
cendres a l'horitzó
de vermell vertical
i un blues verbal
que m'ajuda a articular
la llengua, suau,
suau, suor.
De nit i endins,
que la ciutat és una
i sola i es pinta
i balla, aquest jazz
dissonant que queda penjat
en el darrer acord
de la matinada.
(Edgar Almany)
